Balç
Camí i partida (?) Topònim antic, del qual no es té constància més enllà del segle xvi, època en què apareix en dos documents simultàniament: a les Cartes de Stas Creus y Estimes, del 1501, com a «lo camj del balz» (f. 188); al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, del…
Espina
Serra Trobem el topònim en dos moments prou diferents de la documentació consultada: primerament, a l’inici del segle XVI, concretament l’any 1501, com a «Serra de·la spina» (Cartes de Stas Creus y Estimes, f. 41v) i «la Spnia» (Llibre d’estimes, f. 215, en un cas prou evident de lapsus calami); segonament, al segle XVIII, amb…
Santa Clara
Partida i trilla Apareix des de l’inici de la documentació consultada, al segle XVI, amb les formes «Sɇta Clara» (Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, f. 104), «Senta Clara» (Llibre d’estimes, f. 13v) i «Senta Clara» (íd., f. 156), i torna a fer-ho al segle XVIII, com a «partida de Sta…
Condals
Partida i séquia Topònim molt present en les fonts documentals més primerenques, del 1501, en què hi apareix amb una àmplia varietat de grafies: a les Cartes de Stas Creus y Estimes, amb les formes «los Condals» (f. 8v), «Siquia Condal» (f. 54v) i «les Compdals» (f. 206); al Llibre d’estimes, amb la forma «Comdals»…
Verdú
Terme i camí Atès que el topònim es refereix a una vila de prou importància a la plana d’Urgell, aquí només s’esmentaran un parell de referències documentals vistes des de la perspectiva de la veïna ciutat de Tàrrega: «Verdu», que apareix en un acte de fitació de límits datat el 16 de maig de 1446,…
Terrés
Partida, carreró, séquia i vinya Hi ha una àmplia presència del topònim d’ençà de la primera font documental consultada. El 1501, a les Cartes de Stas Creus y Estimes, apareix en dues ocasions: «los terres», al f. 12v, i «a·la tares», al f. 203; «partida dels Terrès», a la Recanació de l’any 1728 del terme…
Peric
Quadra Tan sols un document, el Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, de l’inici del segle XVI, recull aquest topònim, que hi apareix al f. 21: «La quadra de·n·al peric». Probablement, de l’antropònim llatí Pětrus (‘ferm com una roca’), derivació masculinitzada de la veu aramea kefas (‘pedra’, ‘roca’); la variant Peric…
Plana de Sant Jordi
Partida Una única menció dona a conèixer aquest topònim, concretament, al f. 128 del Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, del 1501: «La plana de·sens Jordi». Del llatí plānum, plāni (‘terreny pla’); del també llatí sānctus, sāncta, sānctum (‘sagrat, inviolable’), i de l’antropònim grec Γεώργιος (‘agricultor’), derivat de γῆ ἔργον (‘treballar la…
Preixana
Camí És un dels noms més antics de les fonts consultades, atès que ja apareix en un acte de fitació de límits datat el 16 de maig de 1446, sota la forma «Prexana» (s. f.), i se’l torna a localitzar a l’inici de les Cartes de Stas Creus y Estimes del 1501, ara com a…
Montfalcó
Torre, coma i partida Consta en dos documents del començament del segle XVI, les Cartes de Stas Creus y Estimes («la·tore de·muflaco», f. 16v; «coma de·la tore de muflaho», f. 102v, i «Tore·de·monflaho», f. 191) i el Llibre d’estimes («Torre de monflaho», f. 75v), amb una grafia poc clara en tots quatre casos. Del llatí…
Pilars (de Mont-ros)
Partida No hi ha cap evidència que, amb dos segles de distància, les formes «los pilars de munros» (Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, 1501, f. 140) i «Pilars» (Estimes/Estimas, 1704, n. 623-736) corresponguin al mateix topònim. Del llatí pilare, veu derivada de pīla, pīlae (‘columna’); del llatí mōns, montis (‘muntanya,…
Leprós
Partida Documentat a començament del segle XVI, el topònim apareix al f. 5v de les Cartes de Stas Creus y Estimes: «E·p<arti>da lepros». Del llatí lepra, manllevat del grec λέπρα (lépra), derivat al seu torn del verb λέπω (lépō, ‘pelar’). Alcover i Moll documenten el terme lepra al segle XVII, referit a la malaltia infecciosa…
Golerons
Séquia Topònim molt primerenc, de l’inici del segle XVI, tot i que presumiblement força anterior, que es troba al f. 40 de les Cartes de Stas Creus y Estimes, amb la forma «siquia de·na golerons». En documents posteriors, no l’hem tornat a localitzar. Del llatí gŭla, gŭlae (‘gola’), que va donar el derivat goleró com…
Pedra Monnera
Partida i rec D’aparició tardana, el topònim compta amb un ampli ventall de grafies a les fonts consultades: «Rech de la pedra Munnera» (Estimes/Estimas, 1704); «Pedra Monera» i «Pedra Molnera» (al mateix foli de la Recanació de l’any 1728 del terme de Tàrrega i els horts de la vila), i, més recentment, «Pedra monnera» (Classificassion…
Codina
Molí Topònim urbà, és a dir, ubicat dins dels límits del centre històric de la ciutat de Tàrrega, més concretament, a la llera de l’Ondara, a tocar de la muralla medieval que tancava el call pel sud. Hi ha tres possibles etimologies: 1) del llatí cōs, cōtis (‘pedra esmoladora, mola’), que vincularia el nom a…
Plantada de la Belloga
Hort o partida El topònim es documenta en una sola ocasió, a l’inici del segle XVI, a les Cartes de Stas Creus y Estimes: «la plantada de·na belloga» (f. 40v). L’article anteposat al substantiu fa pensar que potser es tracti d’un cognom, de ben segur el de la propietària de l’hort o partida en qüestió.…
Urgella
Coll i camí El topònim es manté almenys durant dos segles, des del XVI, en què es documenta com a «coll de la Urgela» (Cartes de Stas Creus y Estimes, f. 35v), fins al XVIII, en què es recull com a «coll de·la Urgella» (Estimes – Estimas, n. 737-791). D’origen iberobasc, l’arrel ur- significa ‘aigua,…
Bogadors
Vinya Topònim antic, documentat a l’inici del segle XVI, al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, on es pot llegir amb dificultats la referència «la vinya de bogados», al f. 48v. D’arrel desconeguda, potser preromana, i de significat incert. La idea més raonable, alhora que la més simple, emparenta aquest nom…
Sínia
Hort Topònim més aviat recent, si el jutgem per la font documental buidada, tot i que, per l’origen etimològic, necessàriament ha de ser molt més antic. Apareix a la Sertificacion de D. Ramon Ma de Jové de las fincas Reclamadas para las midicions…, del 1850, full annex a l’Apeo y relación general de las fincas,…
Sant Agustí
Hort i partida Topònim ben documentat durant els segles XVIII i XIX: «partida de San Agustí» i «partida de St Agostí» (Recanació de l’any 1728 del terme de Tàrrega i els horts de la vila, f. 33v i 35v), «Partida de S. Agustin» i «Part[id]a. de San Agustin» (Apeo y relación general de las fincas,…
Mulnera
Partida Dues fonts documentals coetànies recullen el topònim amb dues grafies diferents, cap de les quals és la que avui fixa la normativa: a les Cartes de Stas Creus y Estimes, del 1501, al f. 194v, consta la «partida […] de·na mullnera», mentre que al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton,…
Ofegat
Terme i camí Topònim molt primerenc, que ja apareix documentat en una àpoca del 5 de març de 1418, en un full sense paginar, amb la forma «Offegat», que denota una proximitat encara notòria respecte de la grafia llatina. Posteriorment, torna a aparèixer l’any 1501, a les Cartes de Stas Creus y Estimes, amb la…
Obacs
Partida? No s’especifica a quin tipus de divisió territorial o accident geogràfic fa referència, però s’intueix que seria una partida. Apareix en una sola ocasió, al f. 60v del Llibre d’estimes (1501), amb la grafia «los obachs». Del llatí ŏpācus, ŏpāca, ŏpācum (‘opac, cobert d’ombra’, ‘ombrívol’), indica un indret situat on no toca el sol,…
Talladell
Terme, camí, horta i pla Topònim molt antic, ja present en la documentació de l’inici del segle XV. Consta com a «Tallatell» en una lluïció de censal datada el 9 d’octubre de 1402, en pergamí. Un segle més tard, el 1501, torna a aparèixer amb dues variants: d’una banda, a les Cartes de Stas Creus…
Tossal de la Calafa
Partida Topònim present en diversos documents de dos períodes força distants: a començament del segle XVI, a les Cartes de Stas Creus y Estimes («Tosal de·na calafa») i al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton («lo tosal de·na calaffa», amb la grafia alterada), i durant el primer terç del XVIII, a…
Brocal
Camí Apareix en una sola ocasió al Llibre d’estimes de l’any 1501, sota la forma «lo camj del brocal», i no se’n troba cap més referència. Pel que fa a l’etimologia i la consegüent interpretació, tenim dues opcions: a) del llatí vulgar baucalis, veu derivada del grec βαύκαλις (‘gerro per refrescar-se’), i b) del també…
Creu Escapçada
Partida Topònim documentat durant el primer terç del segle XVIII: primerament, a Estimes/Estimas, l’any 1704, sota la forma «Creu escapsada»; segonament, al document intitulat Recanació de l’any 1728 del terme de Tàrrega i els horts de la vila, sota la forma «partida de la Creu es’capsada». Del llatí crux, crŭcis (‘creu’) i del llatí vulgar…
Vilagrassa
Camí, pas i peixera Des del segle XVI, i de ben segur anteriorment, el topònim es documenta amb variacions en la forma: «lo pas de·bilagrasa» i «lo pas de·vilagrasa» (Cartes de Stas Creus y Estimes) i «Camj a·vilagrassa» (Llibre d’estimes); al segle XVIII, però, sembla que ja es fixa: «Vilagrassa» (Estimes/Estimas). Del llatí vulgar vila…
Sinoga
Partida i séquia Tot i que resulta difícil identificar-lo, el topònim apareix per primera i única vegada al f. 45 de les Cartes de Stas Creus y Estimes, de la primeria del segle XVI. Del llatí synagoga, manllevat del grec συναγωγή (‘assemblea’), del qual Sinoga és una contracció considerada un arcaisme. No s’especifica on s’ubicava…
Bo(g/c)arrella
Parada Ja apareix a les Cartes de Stas Creus y Estimes, del 1501, per mitjà de dues formes documentals que fan dubtar de l’autèntica denominació del topònim, atès que en varia la grafia corresponent a un so velar: «la·bogarrella» [ɣ], al f. 149v, i «la bocarrella» [k], al f. 202r. La similitud d’ambdós fonemes, el…
Quadra (del Solsonès)
Camí i terme Topònim recollit a l’inici del segle XVI i, per les raons que s’exposaran més avall, potser no gaire anterior i de no gaire recorregut en el temps. Del llatí quadra (‘peça quadrada’) i del topònim preromà que donà nom a l’actual Solsona i la comarca que governa. Tant el nom comú quadra…
Alzina Grossa
Partida Topònim recollit al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, datat l’any 1501. Segons el mateix document, el terme municipal de Tàrrega comptava amb un camí homònim, sens dubte relacionat amb aquesta partida i que probablement hi conduïa des del nucli urbà o des d’algun punt de referència. Del llatí tardà…
Mas d’en Braya
Partida Topònim antic i, en aparença, desaparegut en una data també llunyana. Es recull a la documentació amb les grafies següents: «lo mas de branya» (Cartes de Stas Creus y Estimes), «lo mas de braya» i «lo mas de braius» (Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton), totes del 1501. Del llatí…
Folga
Coma Topònim antic, de difícil identificació atesa la il·legibilitat del document en què apareix, tal com succeïa amb la coma dels Preveres. També com aquell, es recull en una data tan primerenca com és l’inici del segle XVI. Del llatí tardà fŏllĭcare (‘panteixar, bleixar, esbufegar’), provinent del llatí follis, follis (‘manxa’). Folgar significa ‘descansar, estar…
Preveres
Coma Topònim antic, de difícil identificació atesa la il·legibilitat del document en què apareix, un llibre d’estimes de l’inici del segle XVI. Del llatí vulgar prebytĕru, derivat del culte presbytĕru (‘més vell’, ‘sacerdot’), que al seu torn ve del grec πρέσβυς (‘ancià’, ‘cap’), i aquest, d’una veu protoindoeuropea que significava ‘el qui mena el bestiar’.…
Peixera (de Vilagrassa)
Partida, camí, carreró i coll A la primeria del segle XVI, al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, ja hi consta «la pexera de Vilagrassa», que torna a aparèixer en un document del 1664 com «la Peixera» i, a la primera meitat del XIX, com a «partida de la Peixera» (1821).…
Pla de la Mallola (de Gel)
Partida Topònim en aparença recent, almenys si tenim en compte la presència a les fonts documentals, on consta només en dues anotacions del segle XIX: a D. Ron Ma de Jover i Las pesas de Terra del Señor Ramon Vidal y Bernió…, fulls annexos a l’Apeo y relación general de las fincas, casas y tierras…
Fossar dels Jueus
Camí Recollit des del 1501 com «lo camj del fosar dels·juhe<u>s» i «lo fosar dels Juhe<us>» (Cartes de Stas Creus y Estimes), «foranc dels juheus» (Llibre d’estimes) i, ja al segle XVIII, «fossar dels jueus» (Estimes/Estimas). Cal destacar l’existència de la variant foranc (de foranca, ‘cova petita’), juntament amb el més estès fossar (‘cementiri’). Del…
Sant Antoni
Partida, eres, horta, molí i séquia de molí L’interès del topònim, que ve d’antic, rau en la varietat de les formes documentals que ha acumulat fins als nostres dies: «sent Amtonj», «Sens Antonj», «sens Anthonj», «Sent/anthony» i «Sent anthó» (s. XVI); «San Antoni» i «Sant Antoni» (s. XVIII), i «San Anton» (s. XIX). Del llatí…
Puigconill
Partida La varietat de formes documentals relacionades amb aquest topònim és força àmplia: «Ep<arti>da puigconjl», «Puigconyll», «A·pug conjll» i «De·puig conjll», al llarg del segle XVI, i ja amb la forma actual, «Puigconill», al començament del XVIII i fins als nostres dies. Del llatí pŏdĭum, pŏdĭi (‘basament, estilobat, plataforma’), que a la Gàl·lia va derivar…
Vallmajor
Partida Topònim força antic, documentat almenys des del 1446, en un acte de fitació de camins, amb la grafia «Vall maior». Posteriorment, diversos llibres d’estimes el recullen com a «Valmaior» i «Balmaior» (s. XVI); «partida de Vallmajor», «Vallmajó» i «partida de Vallmajo» (s. XVIII), i «Ballmajo» (s. XIX). Del llatí uallēs, uallis (‘vall’) i del…
Montalbà
Torre Encara que la grafia no és gaire llegible, el topònim ja es troba recollit en un acte de fixació de límits, sobre pergamí, datat el 16 de maig de 1446: «Mutalba» i «Muntalba». Torna a aparèixer poc després, a començament del segle XVI, ara amb el genèric: «Torre de muntalp» (Llibre d’estimes, 1501, p.…
Abeurador (Vell)
Partida i bassa Topònim recollit al segle XVI, però de segur força anterior. Al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, s’inscriu amb les formes «lo abeurador» (p. 102) i «lo abeurador vell» i «lo abeurador veyll» (p. 166v), la qual cosa fa pensar que rebia ambdós noms o l’escrivà va ometre…
Riambau
Partida i camí Topònim invariat en les fonts documentals consultades, ja des de l’inici del segle XVI, atès que apareix així des de les Cartes de Stas Creus y Estimes (1501) fins a la Recanació de l’any 1728 del terme de Tàrrega i els horts de la vila. De l’antropònim germànic Raginbald, derivat del nòrdic…
Cercavins
Camí, bassa, peixera i séquia La grafia del topònim varia força entre els segles XVIII i XIX: «Sercavins» (1704), «Cercavins» (1728), «Cercabins» (18–) i «Serca Vins» (1850). Del llatí tardà circare (‘envoltar, recórrer’), derivat del llatí circa (‘al voltant de, a l’entorn de’), i del llatí uīnum, uīni (‘vi’). Topònim lligat al curs fluvial homònim,…
Maset
Partida Encara que el topònim de ben segur és més antic, la primera referència localitzada en la documentació (concretament, a la Recanació de l’any 1728 del terme de Tàrrega i els horts de la vila) data del segle XVIII. La grafia és l’actual. Diminutiu de mas, del llatí mansu (‘lloc d’estada o residència’), emparentat amb…
Comabruna
Camí i partida Topònim documentat per primera vegada a començament del segle XVI com a «Camj de·comabruna» (1501), amb la grafia actual, i en un full annex a l’Apeo y relación general de las fincas, casas y tierras de Tarrega, a mitjan segle XIX, com a «Pesa de Coma Bruna» (1850), separant el substantiu i…
Percamps
Partida Topònim documentat a l’inici del segle XVI amb les formes «e·p<ar>tida de percampus» i «e·p<ar>tida de percampis» (Cartes de Stas Creus y Estimes), «Percamps» i «Perquamps» (Llibre d’estimes). Del llatí parare agros o pararecampos (‘llaurar els camps, femar-los, regar-los’). El topònim, de difícil lectura en els documents originals, va ser identificat gràcies a la col·laboració…
Palafanga
Rec Documentat en un llibre d’estimes del començament del segle XVIII, amb la forma «reg de la Palafanga», el nom ja es recull l’any 1624, quan deixava fluir aigua els dilluns i els dimecres, segons Segarra i Malla. Del llatí pala (‘aixada, pala’) i del també llatí vanga, de significat incert. Palafanga significa «pala usada…
Argelaguers
Partida i camí Ja apareix als documents Cartes de Stas Creus y Estimes, Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton i Llibre d’estimes, del 1501, amb les formes «camj dels argilages», «los argilagues» i «de·argeles», i torna a constar al segle XVIII, amb les grafies «Argelagues» (1704) i «Argelaguers», «Argalaguers» i «Argelaguèrs»…
Toponímia major de Tàrrega 