Vilagrassa

Camí, pas i peixera Des del segle XVI, i de ben segur anteriorment, el topònim es documenta amb variacions en la forma: «lo pas de·bilagrasa» i «lo pas de·vilagrasa» (Cartes de Stas Creus y Estimes) i «Camj a·vilagrassa» (Llibre d’estimes); al segle XVIII, però, sembla que ja es fixa: «Vilagrassa» (Estimes/Estimas). Del llatí vulgar vila

Vallmajor

Partida Topònim força antic, documentat almenys des del 1446, en un acte de fitació de camins, amb la grafia «Vall maior». Posteriorment, diversos llibres d’estimes el recullen com a «Valmaior» i «Balmaior» (s. XVI); «partida de Vallmajor», «Vallmajó» i «partida de Vallmajo» (s. XVIII), i «Ballmajo» (s. XIX). Del llatí uallēs, uallis (‘vall’) i del

Cercavins

Camí, bassa, peixera i séquia La grafia del topònim varia força entre els segles XVIII i XIX: «Sercavins» (1704), «Cercavins» (1728), «Cercabins» (18–) i «Serca Vins» (1850). Del llatí tardà circare (‘envoltar, recórrer’), derivat del llatí circa (‘al voltant de, a l’entorn de’), i del llatí uīnum, uīni (‘vi’). Topònim lligat al curs fluvial homònim,