Bo(g/c)arrella

Parada Ja apareix a les Cartes de Stas Creus y Estimes, del 1501, per mitjà de dues formes documentals que fan dubtar de l’autèntica denominació del topònim, atès que en varia la grafia corresponent a un so velar: «la·bogarrella» [ɣ], al f. 149v, i «la bocarrella» [k], al f. 202r. La similitud d’ambdós fonemes, el