Vinya
Topònim antic, documentat a l’inici del segle XVI, al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, on es pot llegir amb dificultats la referència «la vinya de bogados», al f. 48v.
D’arrel desconeguda, potser preromana, i de significat incert. La idea més raonable, alhora que la més simple, emparenta aquest nom amb l’ofici de bogar, és a dir, adobar; altrament, en parlars occidentals, un bogar és també un indret on creixen bogues (o boves), una planta pròpia de zones humides i rius de poc cabal; finalment, a l’Urgell, entre altres llocs, rep el nom boga una fita, una delimitació de terrenys.
