Rec
Documentat en un llibre d’estimes del començament del segle XVIII, amb la forma «reg de la Palafanga», el nom ja es recull l’any 1624, quan deixava fluir aigua els dilluns i els dimecres, segons Segarra i Malla.
Del llatí pala (‘aixada, pala’) i del també llatí vanga, de significat incert. Palafanga significa «pala usada per a fangar», i palafangar, «treballar (la terra) amb la palafanga». En el nostre cas, el topònim, relatiu a aquesta activitat, podria fer referència a un braçal de séquia amb origen a la bassa del molí de les Planes que canalitzava l’aigua de prats humits o aiguamolls.
