Mulnera

Partida

Dues fonts documentals coetànies recullen el topònim amb dues grafies diferents, cap de les quals és la que avui fixa la normativa: a les Cartes de S^tas Creus y Estimes, del 1501, al f. 194v, consta la «partida […] de·na mullnera», mentre que al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, del mateix any, al f. 43, hi ha una peça de terra anomenada «Mulner».

Del llatí tardà molīnarĭa (‘molinera’), provinent de l’adjectiu mŏlīnus, mŏlīna, mŏlīnum (‘moliner’), al seu torn derivat del substantiu mŏlīna, mŏlīnae (‘molí’). Segons el DCVB, mulnera és una antiga «mesura d’aigua per a fer moure un molí».