Abeurador (Vell)

Partida i bassa

Topònim recollit al segle XVI, però de segur força anterior. Al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, s’inscriu amb les formes «lo abeurador» (p. 102) i «lo abeurador vell» i «lo abeurador veyll» (p. 166v), la qual cosa fa pensar que rebia ambdós noms o l’escrivà va ometre l’adjectiu en la primera referència.

Del llatí vulgar abbibare (‘donar a beure’), derivat del llatí bĭber o bĭbo, bĭbi (‘beure’), i també del llatí vulgar veclu, procedent del llatí uĕtŭlus, uĕtŭla, uĕtŭlum (‘que tira a vell’), diminutiu de uĕtus, uĕteris (‘vell’). Té l’origen en una font que naixia a les Astes de Sant Macari i brollava prop de l’actual carrer de les Piques.