Partida
Una única menció dona a conèixer aquest topònim, concretament, al f. 128 del Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, del 1501: «La plana de·sens Jordi».
Del llatí plānum, plāni (‘terreny pla’); del també llatí sānctus, sāncta, sānctum (‘sagrat, inviolable’), i de l’antropònim grec Γεώργιος (‘agricultor’), derivat de γῆ ἔργον (‘treballar la terra’). Quant al terme sant, Alcover i Moll recullen una accepció de l’antic diccionari de Marià Aguiló segons la qual, en lloc de ‘sagrat’, provindria del llatí senex, senis (‘vell, ancià’), cosa que en modificaria en gran manera el sentit.
