Parada
Ja apareix a les Cartes de Stas Creus y Estimes, del 1501, per mitjà de dues formes documentals que fan dubtar de l’autèntica denominació del topònim, atès que en varia la grafia corresponent a un so velar: «la·bogarrella» [ɣ], al f. 149v, i «la bocarrella» [k], al f. 202r.
La similitud d’ambdós fonemes, el primer oclusiu i el segon aproximant, fa que qualsevol pogués ser el bo o, fins i tot, que el topònim variés entre les dues pronúncies quan encara era vigent. Val a dir, però, que podria derivar del verb bogar (‘femar la terra’), amb ge, malgrat que s’usa més aviat al Pirineu.
