Pedra Monnera

Partida i rec D’aparició tardana, el topònim compta amb un ampli ventall de grafies a les fonts consultades: «Rech de la pedra Munnera» (Estimes/Estimas, 1704); «Pedra Monera» i «Pedra Molnera» (al mateix foli de la Recanació de l’any 1728 del terme de Tàrrega i els horts de la vila), i, més recentment, «Pedra monnera» (Classificassion

Vallmajor

Partida Topònim força antic, documentat almenys des del 1446, en un acte de fitació de camins, amb la grafia «Vall maior». Posteriorment, diversos llibres d’estimes el recullen com a «Valmaior» i «Balmaior» (s. XVI); «partida de Vallmajor», «Vallmajó» i «partida de Vallmajo» (s. XVIII), i «Ballmajo» (s. XIX). Del llatí uallēs, uallis (‘vall’) i del

Palafanga

Rec Documentat en un llibre d’estimes del començament del segle XVIII, amb la forma «reg de la Palafanga», el nom ja es recull l’any 1624, quan deixava fluir aigua els dilluns i els dimecres, segons Segarra i Malla. Del llatí pala (‘aixada, pala’) i del també llatí vanga, de significat incert. Palafanga significa «pala usada