Santa Clara

Partida i trilla Apareix des de l’inici de la documentació consultada, al segle XVI, amb les formes «Sɇta Clara» (Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, f. 104), «Senta Clara» (Llibre d’estimes, f. 13v) i «Senta Clara» (íd., f. 156), i torna a fer-ho al segle XVIII, com a «partida de Sta

Condals

Partida i séquia Topònim molt present en les fonts documentals més primerenques, del 1501, en què hi apareix amb una àmplia varietat de grafies: a les Cartes de Stas Creus y Estimes, amb les formes «los Condals» (f. 8v), «Siquia Condal» (f. 54v) i «les Compdals» (f. 206); al Llibre d’estimes, amb la forma «Comdals»

Terrés

Partida, carreró, séquia i vinya Hi ha una àmplia presència del topònim d’ençà de la primera font documental consultada. El 1501, a les Cartes de Stas Creus y Estimes, apareix en dues ocasions: «los terres», al f. 12v, i «a·la tares», al f. 203; «partida dels Terrès», a la Recanació de l’any 1728 del terme

Plana de Sant Jordi

Partida Una única menció dona a conèixer aquest topònim, concretament, al f. 128 del Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, del 1501: «La plana de·sens Jordi». Del llatí plānum, plāni (‘terreny pla’); del també llatí sānctus, sāncta, sānctum (‘sagrat, inviolable’), i de l’antropònim grec Γεώργιος (‘agricultor’), derivat de γῆ ‎ἔργον (‘treballar la

Montfalcó

Torre, coma i partida Consta en dos documents del començament del segle XVI, les Cartes de Stas Creus y Estimes («la·tore de·muflaco», f. 16v; «coma de·la tore de muflaho», f. 102v, i «Tore·de·monflaho», f. 191) i el Llibre d’estimes («Torre de monflaho», f. 75v), amb una grafia poc clara en tots quatre casos. Del llatí

Pilars (de Mont-ros)

Partida No hi ha cap evidència que, amb dos segles de distància, les formes «los pilars de munros» (Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, 1501, f. 140) i «Pilars» (Estimes/Estimas, 1704, n. 623-736) corresponguin al mateix topònim. Del llatí pilare, veu derivada de pīla, pīlae (‘columna’); del llatí mōns, montis (‘muntanya,

Leprós

Partida Documentat a començament del segle XVI, el topònim apareix al f. 5v de les Cartes de Stas Creus y Estimes: «E·p<arti>da lepros». Del llatí lepra, manllevat del grec λέπρα (lépra), derivat al seu torn del verb λέπω (lépō, ‘pelar’). Alcover i Moll documenten el terme lepra al segle XVII, referit a la malaltia infecciosa

Pedra Monnera

Partida i rec D’aparició tardana, el topònim compta amb un ampli ventall de grafies a les fonts consultades: «Rech de la pedra Munnera» (Estimes/Estimas, 1704); «Pedra Monera» i «Pedra Molnera» (al mateix foli de la Recanació de l’any 1728 del terme de Tàrrega i els horts de la vila), i, més recentment, «Pedra monnera» (Classificassion

Plantada de la Belloga

Hort o partida El topònim es documenta en una sola ocasió, a l’inici del segle XVI, a les Cartes de Stas Creus y Estimes: «la plantada de·na belloga» (f. 40v). L’article anteposat al substantiu fa pensar que potser es tracti d’un cognom, de ben segur el de la propietària de l’hort o partida en qüestió.

Sant Agustí

Hort i partida Topònim ben documentat durant els segles XVIII i XIX: «partida de San Agustí» i «partida de St Agostí» (Recanació de l’any 1728 del terme de Tàrrega i els horts de la vila, f. 33v i 35v), «Partida de S. Agustin» i «Part[id]a. de San Agustin» (Apeo y relación general de las fincas,