Balç

Camí i partida (?)

Topònim antic, del qual no es té constància més enllà del segle xvi, època en què apareix en dos documents simultàniament: a les Cartes de S^tas Creus y Estimes, del 1501, com a «lo camj del balz» (f. 188); al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, del mateix any, com a «lo bals» (f. 13).

Del llatí baltěu (‘cinturó’, ‘cinyell’, significat que va derivar a ‘precipici’). Segons el DCVB, un balç (a l’Urgell, també esbalç) és una «roca o terreny de vessant vertical o quasi vertical». L’any 1704, al volum Estimes / Estimas, apareix el topònim «balç de la Riera» (n. 538-574).