Urgella

Coll i camí El topònim es manté almenys durant dos segles, des del XVI, en què es documenta com a «coll de la Urgela» (Cartes de Stas Creus y Estimes, f. 35v), fins al XVIII, en què es recull com a «coll de·la Urgella» (Estimes – Estimas, n. 737-791). D’origen iberobasc, l’arrel ur- significa ‘aigua,

Peixera (de Vilagrassa)

Partida, camí, carreró i coll A la primeria del segle XVI, al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, ja hi consta «la pexera de Vilagrassa», que torna a aparèixer en un document del 1664 com «la Peixera» i, a la primera meitat del XIX, com a «partida de la Peixera» (1821).

Vallmajor

Partida Topònim força antic, documentat almenys des del 1446, en un acte de fitació de camins, amb la grafia «Vall maior». Posteriorment, diversos llibres d’estimes el recullen com a «Valmaior» i «Balmaior» (s. XVI); «partida de Vallmajor», «Vallmajó» i «partida de Vallmajo» (s. XVIII), i «Ballmajo» (s. XIX). Del llatí uallēs, uallis (‘vall’) i del