Partida i camí
Ja apareix als documents Cartes de Stas Creus y Estimes, Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton i Llibre d’estimes, del 1501, amb les formes «camj dels argilages», «los argilagues» i «de·argeles», i torna a constar al segle XVIII, amb les grafies «Argelagues» (1704) i «Argelaguers», «Argalaguers» i «Argelaguèrs» (1728).
És una arabització de l’ibèric o preromà pirinenc aielaga (‘argelaga, argelac’), amb referència als matolls d’argelaga presents a la zona. És un topònim comú arreu del domini lingüístic català i, segurament, en molts indrets de la Mediterrània.
