Obacs

Partida?

No s’especifica a quin tipus de divisió territorial o accident geogràfic fa referència, però s’intueix que seria una partida. Apareix en una sola ocasió, al f. 60v del Llibre d’estimes (1501), amb la grafia «los obachs».

Del llatí ŏpācus, ŏpāca, ŏpācum (‘opac, cobert d’ombra’, ‘ombrívol’), indica un indret situat on no toca el sol, en contraposició a l’antònim solà -ana. Ambdós són molt corrents arreu del domini lingüístic català, més comuns a la muntanya que a la plana o a la costa, per raons orogràfiques evidents. A prop, trobem la font de l’Obaga (Os de Balaguer) i la serra de l’Obac (Artesa de Segre), entre d’altres.