Verdú

Terme i camí Atès que el topònim es refereix a una vila de prou importància a la plana d’Urgell, aquí només s’esmentaran un parell de referències documentals vistes des de la perspectiva de la veïna ciutat de Tàrrega: «Verdu», que apareix en un acte de fitació de límits datat el 16 de maig de 1446,

Preixana

Camí És un dels noms més antics de les fonts consultades, atès que ja apareix en un acte de fitació de límits datat el 16 de maig de 1446, sota la forma «Prexana» (s. f.), i se’l torna a localitzar a l’inici de les Cartes de Stas Creus y Estimes del 1501, ara com a

Urgella

Coll i camí El topònim es manté almenys durant dos segles, des del XVI, en què es documenta com a «coll de la Urgela» (Cartes de Stas Creus y Estimes, f. 35v), fins al XVIII, en què es recull com a «coll de·la Urgella» (Estimes – Estimas, n. 737-791). D’origen iberobasc, l’arrel ur- significa ‘aigua,

Ofegat

Terme i camí Topònim molt primerenc, que ja apareix documentat en una àpoca del 5 de març de 1418, en un full sense paginar, amb la forma «Offegat», que denota una proximitat encara notòria respecte de la grafia llatina. Posteriorment, torna a aparèixer l’any 1501, a les Cartes de Stas Creus y Estimes, amb la

Talladell

Terme, camí, horta i pla Topònim molt antic, ja present en la documentació de l’inici del segle XV. Consta com a «Tallatell» en una lluïció de censal datada el 9 d’octubre de 1402, en pergamí. Un segle més tard, el 1501, torna a aparèixer amb dues variants: d’una banda, a les Cartes de Stas Creus

Brocal

Camí Apareix en una sola ocasió al Llibre d’estimes de l’any 1501, sota la forma «lo camj del brocal», i no se’n troba cap més referència. Pel que fa a l’etimologia i la consegüent interpretació, tenim dues opcions: a) del llatí vulgar baucalis, veu derivada del grec βαύκαλις (‘gerro per refrescar-se’), i b) del també

Vilagrassa

Camí, pas i peixera Des del segle XVI, i de ben segur anteriorment, el topònim es documenta amb variacions en la forma: «lo pas de·bilagrasa» i «lo pas de·vilagrasa» (Cartes de Stas Creus y Estimes) i «Camj a·vilagrassa» (Llibre d’estimes); al segle XVIII, però, sembla que ja es fixa: «Vilagrassa» (Estimes/Estimas). Del llatí vulgar vila

Quadra (del Solsonès)

Camí i terme Topònim recollit a l’inici del segle XVI i, per les raons que s’exposaran més avall, potser no gaire anterior i de no gaire recorregut en el temps. Del llatí quadra (‘peça quadrada’) i del topònim preromà que donà nom a l’actual Solsona i la comarca que governa. Tant el nom comú quadra

Alzina Grossa

Partida Topònim recollit al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, datat l’any 1501. Segons el mateix document, el terme municipal de Tàrrega comptava amb un camí homònim, sens dubte relacionat amb aquesta partida i que probablement hi conduïa des del nucli urbà o des d’algun punt de referència. Del llatí tardà

Peixera (de Vilagrassa)

Partida, camí, carreró i coll A la primeria del segle XVI, al Llibre del·Corter de Falquo y alguns censos de St Anton, ja hi consta «la pexera de Vilagrassa», que torna a aparèixer en un document del 1664 com «la Peixera» i, a la primera meitat del XIX, com a «partida de la Peixera» (1821).